Logo UDACEBA

Atenció sanitària dels adolescents a l'atenció primària

Autor: Elisabeth Florensa Roquet-Jalmar. Metgessa de Família i Comunitària EAP Dreta de l'Eixample (CAP Roger de Flor)

INTRODUCCIÓ

L’adolescència és el període de transició entre la vida infantil i l’adulta, durant aquest període es produeixen canvis biològics-socials-psicològics que cal detectar. L’adolescència té tres etapes: primera adolescència (dels 10 als 14 anys), l’adolescència mitjana (dels 15 als 17 anys) i l’adolescència tardana (dels 18 als 21 anys). En l’adolescència les principals patologies es deuen sobretot a comportaments de risc, per tant cal realitzar activitats preventives per promoure i prevenir la salut juntament amb l’examen de salut.

 

EXAMEN DE SALUT

Un examen de salut consisteix en una activitat assistencial destinada a fer control del pacient aparentment sa, detectar problemes de salut evidents o potencials i promoure activitats preventives. En els adolescents cal que englobi l’esfera bio-psico-social.

 

Els adolescents en general consulten poc al metge de família i no tenen una atenció mèdica integral programada com a l’etapa infantil, és per això que cal buscar un espai aprofitant el context d’una consulta per  patologia aguda, protocol·litzant una visita de seguiment a certa edat o buscant vies de contacte del propi adolescent amb el centre (p.e. xarxes socials del CAP) per fer l’examen de salut.

 

La freqüència d’aquesta visita segons nombrosos especialistes (Neisten, García-Tornel...) hauria de ser anual. L’associació mèdica americana recomana fer 3 vistes entre els 11 anys i els 21 anys. El comitè de pràctiques i medicina ambulatòria de l’acadèmia americana de pediatria recomana fer una visita bianual dels 10 als 20 anys. A Espanya cada comunitat autònoma té un calendari de visites programades de salut fins als 14-15 anys i es recomana realitzar un total de 2-3 visites durant l’etapa de l’adolescència.

 

L’examen de salut de l’adolescent s’estructura en: entrevista clínica, exploració física i activitats preventives.

 

ENTREVISTA CLÍNICA A L'ADOLESCENT

És important durant l’entrevista tenir una actitud propera, utilitzar un llenguatge accessible, garantir la privacitat i confidencialitat de l’entrevista, escoltar, observar i apuntar poc. La base d’una bona relació metge-pacient adolescent és aconseguir un vincle de confiança.

 

“el que realment importa és la manera en que el professional sanitari parla amb ell i el tracta“ (J.Roswell Gallagher).

 

L’entrevista es pot fer conjuntament amb els pares o amb l’adolescent sol, segons la maduresa. En el moment de fer l’anamnesi de la història clínica és convenient la presència dels pares per conèixer els antecedents personals i familiars del pacient.

 

En aquest context cal tenir en compte el concepte de “menor madur”. Un menor (entre 12-16 anys) es considera madur quan el professional que el visita creu que aquest e´s capac¸ d’entendre allo` que se li explica i de prendre les seves decisions de manera responsable. Es tracta d’un concepte legal que queda recollit en l’article 13 del Codi Deontolo`gic: el metge no podrà tractar cap pacient amb la capacitat mental conservada sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, el metge ha de respectar la seva voluntat si aquest té la capacitat per comprendre allò que decideix, tot i que el pare, la mare o el representant legal en dissenteixin. A partir dels 16 anys el menor és considera madur respecte temes sanitaris tot i que no és major d’edat.

 

L’objectiu de l’entrevista clínica és obtenir informació bio-psico-social de l’adolescent i l’entorn, per realitzar-la ens poden ser d’utilitat qüestionaris predeterminats (1*) i utilitzar facilitadors de qüestionaris com: preguntes obertes, preguntes mirall, exemples en tercera persona, clarificar i fer resums, i empatitzar.

 

El Dr. Garcia–Tornel proposa un acrònim FACTORES per ajudar a estructurar l’interrogatori.

 

F = Familia: relació amb els pares i germans, graus de satisfacció.

A = Amistats: activitats, esports, tipus de relacions.

C = Col·legi/feina: rendiment, grau de satisfacció.

T = Tòxics: experimentació-abús, tabac, alcohol, drogues.

O = Objectius: estudi, feina, família, ideals, il·lusions.

R = Riscs: esports, moto, cotxe, medicaments, dietes, abús sexual, ambients violents.

E = Estima: acceptació personal, autoestima, valoració  de la pròpia imatge.

S = Informació, precaucions, activitat, identitat.

 

Sempre cal avaluar la conducta social, la conducta alimentària, l’activitat sexual, els hàbits de consum de tòxics; cada professional ho adaptarà a la seva estructura d’entrevista i pràctica clínica.

 

HISTÒRIA CLÍNICA

Anamnesi d’antecedents personals:

  • malalties prèvies, hospitalitzacions, cirurgies, accidents.
  • al·lèrgies.
  • medicació habitual, al·lèrgies medicamentoses.
  • revisió calendari vacunes.
  • història ginecològica: edat menarquia, freqüència i duració del període, dolor

Anamnesi d’antecedents familiars.

Anamnesi d’hàbits i factors de risc:

  • conducta alimentària i característiques alimentació.
  • conducta social amb la família i entorn.
  • activitat sexual.
  • consum de tòxics: alcohol, drogues i tabac.
  • rendiment escolar.
  • activitat física.
  • ritme de la son.
  • àrees d’interès.
  • hàbits d’higiene.

Exploració física:

  • pes, talla, IMC.
  • pressió arterial.
  • audició.
  • agudesa visual.
  • exploració general: pell, cap i coll, cardiopulmonar, abdomen i zona inguinal, aparell genitourinari, aparell locomotor (escoliosis).
  • salut bucodental (càries, mala oclusió, gingivitis).
  • desenvolupament puberal.

2* 3*

 

DIAGNÒSTIC

Un cop finalitzada l’entrevista clínica cal fer una avaluació que inclogui diagnòstic de salut, i llista de problemes detectats. Cal comentar amb l’adolescent la conclusió de l’examen mèdic, el pla terapèutic i fer educació sanitària.

 

Les proves complementàries només estan indicades en determinats grups.

  • PPD en població de risc.
  • Analítica de sang si presenta indicació clínica que ho justifica.
  • Cribratge de colesterol si antecedents familiars de dislipèmia congènita o malaltia cardiovascular precoç.
  • En pacients sexualment actius valorar proves específiques de cribratge.
  • Si es fa prescripció d’anticonceptius.

 

EDUCACIÓ SANITÀRIA

Cal donar al pacient consells de salut generals i específics als problemes detectats, l’educació sanitària és la base de la medicina preventiva en els adolescents, aquesta informació es pot donar verbal, per escrit o orientar a l’adolescent de webs acreditades on pot trobar informació:

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/salut/

http://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/adolescencia

 

Els adolescents necessiten informació i formació sobre els factors de risc de l’adolescència. Cal donar consells de salut respecte:

  • alimentació: dieta variada i equilibrada, estimular l’esmorzar.
  • activitat física: evitar vida sedentària, de 30 a 60 minuts al dia d’exercici moderat.
  • salut bucodental.
  • prevenció d’accidents.
  • hàbits tòxics (alcohol, tabac, drogues).
  • prevenció MTS i anticoncepció.
  • protecció solar.
  • noves tecnologies: tele i ciberadicció, xarxes socials.
  • descans nocturn, son.

Els pares també necessiten informació i orientació sobre aquesta etapa, les recomanacions es basen en: escoltar, establir missatges i límits clars, mostrar interès per les seves activitats i idees, crear un vincle de confiança. Podem reforçar aquest missatge per escrit (p.e. full de pacients de la CAMFiC) http://www.camfic.org/Fullspacients.aspx?id=2643.

 

CONCLUSIÓ

La morbimortalitat dels adolescents millora al realitzar activitats preventives per evitar factors de risc i promoure factors protectors, per tant cada professional haurà de buscar un espai on realitzar aquest examen de salut bio-psico-social, iniciar  un vincle metge –pacient i fomentar la consciència de salut i malaltia .

 

LECTURES D'INTERÈS

1* Exemples de qüestionaris per realitzar l’entrevista clínica:

 

2* Al llibre “Medicina de la adolescencia, atención integral “  del Dr. Hidalgo, Dr. Redondo, Dr. Castellano es proposa  un model d’història clínica

 

3* A la revista AMF  hi ha un article que fa referència al calendari de controls dels 3 als 18 anys  on es menciona els continguts bàsics de les activitats preventives.

 

BIBLIOGRAFIA

  • Actuacions preventives a l’adolescència, guia per a l’atenció primària de salut. Generalitat de Catalunya, Departament de salut.
  • SEMA (Sociedad Española Medicina de la Adolescencia), revista adolecere, volum IV, gener-febrer 2016.
  • Revista AMF, article controles de salud, nº abril 2010.
  • Medicina de la adolescencia, atención integral, Dr. Hidalgo, Dr. Redondo, Dr. Castellanos. Segunda edición. Editorial Ergón. 2012.

 

 

Citació

Autora: Florensa Roquet-Jalmar, Elisabeth

Títol article: Atenció sanitària dels adolescents a l'atenció primària

Revista: APSalut. Volum 6. Número 1. Article 102

Fecha: 16 de enero de 2018
UNITAT DOCENT D'ACEBA / Sardenya, 466 - 08025 Barcelona / Tel. 93 567 43 80 / udaceba@udaceba.cat